Humahuaca, Tilcara i Purmamarca, l'Argentina indígena.

Sortint de Valparaiso (Xile) hem tornat a entrar a Argentina per fer la zona nord. A les províncies de Salta i Jujuy hi resideixen els indígenas argentins que amb l'arribada dels colonitzadors es van veure desplaçats en aquestes terres més altes i àrides. El protagnitsta del paisatge és la "Quebrada de Humahuaca". Aquest sec congost recórrer 160 km de valls i muntanyes. Nosaltres l'hem visitat a través de 3 pobles.

Saliendo de Valparaiso (Chile) hemos vuelto a entrar en Argentina para hacer la zona norte. En las provincias de Salta y Jujuy residen los indígenas argentinos que con la llegada de los colonizadores se vieron desplazados en estas tierras más altas y áridas. El protagnitsta del paisaje es la "Quebrada de Humahuaca". Este seco desfiladero recorrer 160 km de valles y montañas. Nosotros lo hemos visitado a través de 3 pueblos.

Vinga amunt!!!

Humahuaca, a 3012 metres d'altitud (ja comencem a cansar-nos amb més facilitat) hi ha el poblet més petit que hem vist. Té carrerons de pols, cases d'adobe, i un mercat d'artesanies a la plaça de l'església. El poble està al vell mig del "cerro de los siete colores". I què és això? Doncs una muntanya amb diferents capes superposades de diferents tons cada una. La varietat dels seus colors es deu als sediments marins i fluvials que al llarg de diferents segles es van anar dipositant, ja fa més de 75 milions d'anys enrere. 

Humahuaca, a 3012 metros de altitud (ya empezamos a cansarnos con más facilidad) está el pueblo más pequeño que hemos visto. Tiene callejones de polvo, casas de adobe, y un mercado de artesanías en la plaza de la iglesia. El pueblo está en el centro del "cerro de los siete colores". ¿Y qué es esto? Pues una montaña con diferentes capas superpuestas de diferentes tonos cada una. La variedad de sus colores se debe a los sedimentos marinos y fluviales que a lo largo de diferentes siglos se fueron depositando, hace ya más de 75 millones de años atrás.

Cases d'adobe

Una abraçada!!!

Vine cap aquí, que t'aguanto!!

A Tilcara un poble més gran hem fet la nostra segona parada. Aquí les zones més destacades per veure la Quebrada des d'una altra perspectiva són la caminada fins a la "garganta del diablo" i Pucará. 

Al nord de Tilcara hi ha un congost que s'enfila fins a la "garganta del diablo". La gorga en si no té molt d'encant, no hi baixa molta aigua i no és molt enorme. El més agradable és el camí fins a arribar-hi. Un corriol que s'enfila al costat de penya-segats al ben mig d'una vall des d'on pots contemplar els diferents tons de les muntanyes.

En Tilcara un pueblo más grande hemos hecho nuestra segunda parada. Aquí las zonas más destacadas para ver la Quebrada desde otra perspectiva son la caminata hasta la "garganta del diablo" y Pucará.

Al norte de Tilcara hay un desfiladero que sube hasta la "garganta del diablo". La garganta en sí no tiene mucho encanto, no baja mucha agua y no es muy enorme. Lo más agradable es el camino hasta llegar. Un sendero que sube junto a acantilados en medio de un valle desde donde puedes contemplar los diferentes tonos de las montañas.

Al mig de la garganta, no sé perquè li diuen del diablo, sinó fa gaire por XP

Pucará és un poble prehispànic dels indis omaguaques que es troba a 10 minuts de Tilcara caminant. Les cases són construccions petites, d'un sol habitacle, molt baixetes per aguantar el vent i construïdes amb parets de pedra. Actualment el poblat està embolcallat d'un jardí de cactus gegants!! Increïbles!!! (els nostres no són tan grans ;)

Pucará es un pueblo prehispánico de los indios omaguaques que se encuentra a 10 minutos de Tilcara caminando. Las casas son construcciones pequeñas, de un solo habitáculo, muy bajitas para aguantar el viento y construidas con paredes de piedra. Actualmente el poblado está envuelto de un jardín de cactus gigantes !! Increíbles !!! (nuestros no son tan grandes;)

Camí de Pucará

I ja gairebé al límit fronterer hem estat a Purmamarca. Des d'aquí hem anat a la "quebrada de las señoritas". Això si que ens ha agradat!! Semblava que estiguiéssim al vell mig del Gran Cañon del Colorado, però no, una sorpresa més d'Argeninta. Parets altíssimes de terra, els raigs de llum canviant la tonalitat a mesura que passaven les hores, i el millor de tot estàvem sols!! Ningú que trenqués el silenci.

Y ya casi al límite fronterizo hemos estado en Purmamarca. Desde aquí hemos ido a la "quebrada de las señoritas". Esto si que nos ha gustado !! Parecía que estiguiéssim en medio del Gran Cañon del Colorado, pero no, una sorpresa más de Argeninta. Paredes altísimas de tierra, los rayos de luz cambiando la tonalidad a medida que pasaban las horas, y lo mejor de todo estábamos solos !! Nadie que rompiera el silencio.

Aquí la tenim!!

D'aquesta manera diem adéu a Argentina i esperem il·lusionats les noves aventures de Bolívia. Però això ja és una altra història que us explicarem en un altre capítol.

De esta manera decimos adiós a Argentina y esperamos ilusionados las nuevas aventuras de Bolivia. Pero eso ya es otra historia que os explicaremos en otro capítulo.