Gr 92, de Portbou a Palamós, escalfant motors!

Sovint hem anat a l'altra banda de món pensant trobar un petit paradís o en recerca d'una gran experiència per no oblidar mai. Però al costat de casa també tenim racons màgics que val la pena conèixer. És per aquest motiu que ens hem carregat les motxilles a l'esquena (aquestes un xic més lleugeres que les que ens esperen al "gran viatge") i hem caminat un tram de la nostra geografia.

 

Hem realitzat un total de 8 etapes que ens han portat des de Portbou fins a Palamós.

Fins ara mai havíem realitzat una travessa, sempre havíem fet caminades d'un sol dia. No sabíem com s'adaptarien els nostres cossos a caminar entre 5 i 7 hores diàries amb uns quants quilos a l'esquena durant vaires jornades. Però la veritat és que allò que diuen que l'home és un animal de costums és ben cert.

El primer dia no vàrem notar gaire el cansament, suposem que l'emoció ho emmascarava tot. El segon ja se'ns van fer més feixugues les últimes hores. Però a partir del tercer va semblar que les motxilles fossin un annex més del nostre cos.

 

El tram del GR 92 fet per nosaltres, transcórrer pel litoral i interior de les comarques de l'Alt i Baix Empordà. Durant aquestes etapes hem passat per indrets molt bonics com Begur, les ruïnes d'Empúries, Cadaqués, varis penya-segats espectaculars, el Port de la Selva, punta ventosa, el cap Norfeu, els aiguamolls del Empordà, el Cap de Creus, el massís del Montgrí, i mils de cales i caletes fantàstiques.

La primera nit vàrem fer acampada lliure amb la intenció d'anar combinant-la juntament amb els càmpings (pel tema dutxes), però després d'una primera nit on una porc senglar i els seus garrins ens varen venir a visitar, volent entrar a la tenda a menjar-se el nostre esmorzar del dia següent, i d'una altra visita d'algun altre animal que no vàrem poder identificar, vam prendre la decisió d'anar de càmping ja que allà, a priori, no hi haurà porcs senglars. Sempre hem sentit dir que més val no fer -los emprenyar i encara menys quan van amb les cries.

 

 

La rutina d'aquests dies va ser pràcticament la mateixa, ens llevàvem ben d'hora, ens posàvem la muda de caminar i recollíem el nostre campament sense deixar rastre de la nostra estada. A primera hora ens protegíem amb un polar lleuger ja que  el sol encara no escalfava prou i ben aviat començàvem a caminar. Sempre seguint les marques blanques i vermelles pintades en arbres, roques o fites. A mesura que els nostres cossos s'escalfaven degut a l'exercici i al sol ens trèiem la capa d'abric i ens untàvem la loció de crema solar. No paràvem a esmorzar fins que els nostres estómacs començaven a plorar, així que llavors en un racó protegit dels rajos solars i del vent calmàvem la gana amb fruita, iogurt i galetes.

Els quilometres transcorrien entre silencis confortables, converses animades i fotografies (si, moltes! ja sabeu que l'Ercik amb una càmera entre les mans es transforma en japonès). Pas a pas anàvem aproximant-nos al final de cada etapa que solíem acabar entre les 14 i 16h. Un cop localitzat l'allotjament del dia, un plat de pasta per recuperar energies i a gaudir de la tarda entre passejades pels pobles i estones de descans estirats a la platja o piscines. Per sopar una sopeta calenta i un cop la llum natural ja s'esmunyia rere les muntanyes era hora de posar-se a dormir esperant el nou dia tot imaginat amb què ens sorprendria l'endemà.

 

 

Després de 160 km a les nostres cames i 7 ferides de guerra als peus (butllofes) vàrem donar per finalitzada la nostra petita travessa.

De bon grat podem dir que realitzar una travessa és una experiència que recomanem i de ben segur que algun dia tornarem a repetir, ja sigui en el viatge que d'aquí poc farem o en futures ocasions.

Fins aviat!