Detalls del nostre recorregut per Brasil

En aquest capítol explicarem detalls, curiositats i fets que no volem oblidar d'aquests 13 dies pel sud del Brasil.

- Paradoxes de la vida, la millor caipirinya de Brasil no ens l'ha preparat cap carioca sinó una argentina, la Mili. 

Estaven boníssimes!! Una amb kiwi i l'altra amb maracujà.

En este capítulo ecxplicaremos detalles, curiosidades y hechos que no queriamos olvidar de estos 13 dias por el sur de Brasil.

- Paradojas de la vida, la mejor caipiriña de Brasil no no las preparo ninguna carioca sino una argentina, la Mili

Estaban buenisimas !!! Una de kiwi y otra con maracuya!!

La Mili

Xin-xin!!

- "Açaí"...... brutal!!! Un fruit de palmera que només creix a l'Amazones. S'acostuma a consumir en forma de begudes, dolços i gelats. Ens ha fascinat. L'hem degustada en granissat amb cobertura de granola o plàtan. Llàstima que no en trobarem a cap més lloc. Així que si mai tornem, repetirem!

- "Azaí"...... brutal!!! una fruta de palmera que solo crece al Amazonas. Se consume en forma de bebidas, dulces, y helados. Nos encantó.

La probamos en granizados con granola o plátano. Lástima que no se encuentra en niningun sitio mas. A si que si nunca mas volvemos a Brasil, no podremos repetir.

L'açaí és el batut morat, la resta són empanades o salgados

- Als hostels hi hem trobat de tot, una parella nord-americana que el seu principal objectiu era sortir de festa (féiem horaris completament oposats...), una francesa fent el mateix viatge que nosaltres però al revés, un acròbata argentí que ha arribat des de Buenos Aires a Rio fent autoestop.... i puces!! 

Si, en un hostel hem tingut la mala sort de tenir-les com a companyes de llit... i així vam acabar! Sort que la Tània des de Manresa ens va recomanar una pomada fabulosa (gràcies guapa)

- En los hoteles hemos encontrado de todo, una pareja norte americana que su principal objetivo a Rio era salir de fiesta (hacíamos horarios completamente opuestos..), una francesa haciendo el mismo viaje que nosotros pero al revés, un acróbata argentino que ha llegado desde Buenos Aires a Río haciendo auto stop...y pulgas!!!!!

Si, en un hostal hemos tenido la mala suerte de tenerlas de acompañantes de cama...!! así acabamos iona y yo!!!! suerte que Tania desde Manresa, nos recomendó una pomada fabulosa (gracias guapa)

Fase 1: quina picor per Déu!!!

Fase 2: ja no pica però estem ben marcats!!

- Una part de la fama de Brasil és la inseguretat. Nosaltres podem dir que en tot moment ens hem sentit ben segurs, això si, hem anat amb molt de compte. Als llocs més turístics hi ha presència de policia. I als que no ho són tan, si no crides l'atenció (joies, forma de vestir, camères a la mà..) no cal patir. Potser el fet que sovint ens confonien amb brasilers hi ha ajudat.

- Els autobusos de llargues distàncies són molt i molt còmodes, molt millor que els de casa. Seients més reclinables i més amples, que ajuden a suportar les hores de trasllat. Sempre cal pujar abrigats i amb alguna manteta perquè posen els aires condicionats força alts.

- Una parte de la fama de Brasil es la inseguridad. Nosotros podemos decir que en todo momento nos sentimos seguro, eso si, fuimos siempre con mucho ojo. A los lugares turísticos siempre esta la presencia de la policía. Y a los que no son tan turísticos si no llamas la atención (joyas, maneras de vestir, cámaras en la mano..) no hace falta sufrir. Quizás el hecho de que a menudo nos confundieran con brasileños, ha ayudado.

- Los colectivos de larga distancia son muy comodos, mucho mejor que los de casa. Asientos mas reclinables y mas amplios, que ayudan a soportar las horas de trayecto. Siempre hace falta estar abrigados porque tienen la costumbre de poner el aire acondicionado a tope.

- El carnet d'estudiant (tot i estar caducat) funciona en algunes entrades.

Un país molt extens, caldrà un 2.0!! Fins aviat Brasil!!

PD: s'està cuinant un post de Buenos Aires, a punt de sortir del forn! :)

- El carnet de estudiante (aunque este caducado) funciona en algunas entradas.

Un pais muy extenso, faltara un 2.0 !! Hasta pronto Brasil!!!
PD. Se esta cocinando un post de Buenos Aires, a punto caramelo de salir del horno:)