divendres, 24 d’octubre de 2014

Arribem al melic del món!! RAPA NUI o ILLA DE PASQUA (zona nord oest)

A gairebé 4000 km de Xile continental i a una mica més de 4100 de Tahití hi ha una minúscula illa de 163 km quadrats que és el desig de molts viatgers.

A casi 4000 km de Chile continental y un poco más de 4100 de Tahití hay una minúscula isla de 163 km cuadrados que es el deseo de muchos viajeros.




Cap al segle IV els rapa nuis van arribar a l'illa seguits pel seu rei, Hotu Matu'a. Segons els estudis científics provenien d'alguna illa de la Polinèsia, però el lloc concret es desconeix. El fet que es trobessin tan aïllats de la resta del món va propiciar que desenvolupessin la seva pròpia cultura. La parta més famosa d'aquesta, era la veneració dels seus avantpassats. Construïen uns altars "ahus" de pedra on dipositaven el cadàver a sobre perquè s'assequés amb el sol, llavors enterraven les seves restes dins l'ahu i aixecaven una estàtua de pedra "moai" la qual contenia l'ànima. Aquestes estàtues eren venerades per la resta del clan.

Hacia el siglo IV los rapa nuis llegaron a la isla seguidos por su rey, Hotu Matu'a. Según los estudios científicos provenían de alguna isla de la Polinesia, pero el lugar concreto se desconoce. El hecho de que se encontraran tan aislados del resto del mundo propició que desarrollaran su propia cultura. Para venerar sus antepasados ​​construían unos altares "Ahus" de piedra donde depositaban el cadáver encima para que se secara con el sol, entonces enterraban sus restos en el ahu y ​​levantaban una estatua de piedra "moai" la cual contenía el alma. Estas estatuas eran veneradas por el resto del clan.

Hem arribat a Rapa Nui amb moltes incògnites:
  • incògnita 1: com aconseguien traslladar aquestes enormes masses de tunelades des de la pedrera fins als altars (en alguns casos més de 12 km).
  • incògnita 2: perquè van deixar de construir moai's? Deixant més de 400 estàutes a mig fer.
  • ingògnita 3: per què totes els ahu miren cap a dins de l'illa excepte 7 que miren al mar.
  • incògnita 4: com van poder posar els barrets "pukaos" sobre les estàtues un cop alçades.
  • incògnita 5: què pensen els actuals rapa nuis sobre la seva annexió a Xile, se senten xilens o rapa nuis?
Hemos llegado a Rapa Nui con muchas incógnitas: 
  • incógnita 1: como conseguían trasladar estas enormes masas de tunelado desde la cantera hasta los altares (en algunos casos más de 12 km). 
  • incógnita 2: porque dejaron de construir moai s? Dejando más de 400 estàutes a medias. 
  • ingògnita 3: ¿por qué todas los ahu miran hacia dentro de la isla excepto 7 que miran al mar. 
  • incógnita 4: como pudieron poner los sombreros "pukaos" sobre las estatuas una vez alturas. 
  • incógnita 5: qué piensan los actuales rapa nuis sobre su anexión a Chile, se sienten chilenos o rapa nuis?


I moltes d'altres, però aquestes són les que més encuriosits ens tenien. De mica en mica anirem explicant les respostes que hem obtingut. Però no totes les sabem, el misteri es preserva. Ni els mateixos científics ni rapa nuis en tenen resposta.


Y muchas otras pero estas son las que más encuriosidos nos tenían. Poco a poco iremos contando las respuestas que hemos obtenido. Pero no todas las sabemos, el misterio se preserva. Ni los mismos científicos ni rapa nuis tienen ninguna respuesta.

Així que amb la maleta plena del menjar per aquests 5 dies (alerta si hi penseu anar, els queviures costen de mitja un 30% més a l'illa) hem arribat a l'illa de Pasqua. Un cop aterrats al mínuscul aeroport hem pagat la taxa d'entrada al Parc Natural, tota l'illa n'és considerada excepte l'únic poble, Hanga Roa. Els allotjaments, fins i tot el més barat, tenen el servei de recollida, ens han rebut amb un collaret de flors. On estem??? Això no sembla Xile! 
Ja instal·lats al càmping Mihinoa (el recomanem) hem sortit a explorar l'illa. 

Así que con la maleta llena de la comida para estos 5 días (alerta si pensáis ir, los víveres cuestan de media un 30% más en la isla) hemos llegado a la isla de Pascua. Una vez aterrizados en el minúsculo aeropuerto hemos pagado la tasa de entrada al parque natural, toda la isla es considerada excepto el único pueblo, Hanga Roa. Los alojamientos, incluso el más barato, tienen el servicio de recogida, nos han recibido con un collar de flores. 
Dónde estamos ??? Esto no parece Chile! Ya instalados en el camping Mihinoa (lo recomendamos) hemos salido a explorar la isla.


Vistes des de la nostra nova llar per 5 dies (la groga)

Posta sol des del càmping, quin bon lloc!

Amb la filla del càmping, com li agrada xerrar i jugar!

Ja tenim el nostre moai, al mercat artesanal

Carrers de Hanga Roa


Més carrers

Tal com dèiem l'illa és molt petita i en 5 dies ens ha donat temps de sobra per recórrer tots els racons i per repetir en aquells que més ens han entusiasmat. Dos dels cinc dies hem llogat una moto (20000 pesos/dia) per arribar als punts més llunyans. Ens encanta aquest mitjà de transport, notar l'aire a la cara i anar al nostre ritme tot gaudint del paisatge volcànic i àrid de l'illa.

Como decíamos la isla es muy pequeña y en 5 días nos ha dado tiempo de sobra para recorrer todos los rincones y para repetir aquellos que más nos han entusiasmado. Dos de los cinco días hemos alquilado una moto (20000 pesos/día) para llegar a los puntos más lejanos. Nos encanta este medio de transporte, notar el aire en la cara e ir a nuestro ritmo disfrutando del paisaje volcánico y árido de la isla.

RUTA NORD OEST:

Aquesta zona de l'illa les carreteres són pistes de terra, la millor manera per accedir-hi és en bicicleta (10000 pesos per dia) o a peu. Nosaltres hem decidit untar-nos de crema solar, agafar aigua i el dinar, i passar tot el dia caminant per aquest racó de món.
A la primera parada Ahu Tahai, davant d'aquest altar hem vist per primer cop la màgia que experimentes al contemplar aquestes estàtues de pedra. 
El pas del temps es nota, alguns moais erosionats, d'altres caiguts a terra i d'altres mig en peu però plens de líquens. 

RUTA NORTE OESTE: 

Esta zona de la isla las carreteras son pistas de tierra, la mejor manera para acceder es en bicicleta (10000 pesos por día) o a pie. Nosotros hemos decidido untarnos de crema solar, llevar mucha agua y la comida, y pasar todo el día caminando por este rincón del mundo. 

En la primera parada Ahu Tahai, ante este altar hemos visto por primera vez la magia que experimentas al contemplar estas estatuas de piedra. 
Entra parada y parada el paso del tiempo se nota algunos moais erosionados, otros caídos en el suelo y otros medio en pie pero llenos de líquenes.







Continuem la nostra ruta amb molta emoció i admiració, sabíem que l'illa era d'origen volcànic i això normalment és sinònim de coves. Aquests caus sota terra ens fascinen, sempre que podem n'anem a visitar. Ana Kakenga (cova de dues finestres). Per accedir a ella hi ha una petita i molt estreta entrada dins de la terra, com si fóssim uns  animals i entréssim al nostre cau. El recorregut és d'uns 15 metres estrets, no molt alt i amb goteres. Al final arribes a dues grans finestres que s'obren al mar dalt d'un penya-segat. 

Continuamos nuestra ruta con mucha emoción y admiración, sabíamos que la isla era de origen volcánico y esto normalmente es sinónimo de cuevas. Estas madrigueras bajo tierra nos fascinan, siempre que podemos vamos a visitar. Ana Kakenga (cueva de dos ventanas). Para acceder a ella hay una pequeña y muy estrecha entrada dentro de la tierra, como si fuéramos unos animales y entráramos en nuestra madriguera. El recorrido es de unos 15 metros estrechos, no muy alto y con goteras. Al final llegas a dos grandes ventanas que se abren al mar arriba de un acantilado.


ui ui ui... això és molt estret!

Al final del corredor ja es pot estar dret, aquí tenim a les dues finestres!!




Una mica més al nord hem arribat a Ahu Tepeu, una zona de formatge gruyère, aquí el terra està literalment ple de coves que s'interconnecten unes amb les altres i pots arribar a caminar molt tram sota terra. La majoria tenen entrades molt obertes plenes d'arbres.

Un poco más al norte hemos llegado a Ahu Tepeu, una zona de queso gruyere, aquí el suelo está literalmente lleno de cuevas que se interconectan unas con otras y puedes llegar a caminar mucho tramo bajo tierra. La mayoría tienen entradas muy abiertas llenas de árboles.


Al mig de l'entrada d'una de les moltes coves!! Quin explorador!



Aquesta entrada ja és més emocionant!! Som-hi!


Aixecant el cap es visualitza el punt més alt, el volcà Terevaka, des d'on pots obtenir una vista 360 de tot Rapa Nui.

Levantando la cabeza se visualiza el punto más alto, el volcán Terevaka, desde donde puedes obtener una vista 360 de todo Rapa Nui.


A dalt del cràter

Vistes del cantó sud

Hanga Roa des del volcà
Molt a prop hi ha una de les incògnites de l'illa, els 7 moais que miren al mar, Ahu Akivi. Malauradament no existeix cap resposta certera. Oooooooh! Haurem de deixar volar la imaginació!

Muy cerca se encuentra una de las incógnitas de la isla, los 7 moais que miran al mar, Ahu Akivi. Desgraciadamente no existe ninguna respuesta certera. Oooooooh! Tendremos que dejar volar la imaginación!








Ja de camí cap a Hanga Roa hi ha la pedrera dels pukao (els barrets), el color d'aquesta pedra és vermellós. Encara es poden veure molts pukao a mig fer. Els barrets els posaven a posteriori, però com? Ingòcnita dels puako. Els arqueòlegs tenen la teoria que per posar els pukao al capdamunt dels moais ja drets, apuntalaven les estàtues per darrere per mantenir-les estables, llavors construïen un pendent de pedres amuntegades davant del moai on feien rodar el barret fins a posar-lo. L'explicació sembla fàcil però arrossegar tunelades ja és una altra cosa. Quins cracks aquests rapa nuis!!

Ya de camino hacia Hanga Roa está la cantera de los pukao (los sombreros), el color de esta piedra es rojizo. Todavía se pueden ver muchos pukao a medias. Los sombreros los ponían a posteriori, pero como? Ingòcnita los Puako. Los arqueólogos tienen la teoría de que para poner los pukao en lo alto de los moais ya derechos, apuntalaban las estatuas por detrás para mantenerlas estables, entonces construían una pendiente de piedras amontonadas delante del moai donde hacían rodar el sombrero hasta ponerlo. La explicación parece fácil pero arrastrar toneladas ya es otra cosa. Qué cracks estos rapa nuis !!





I fins aquí la primera ruta, nosaltres, l'hem fet en dos dies, segurament podríem haver-ho fet en un, però després de cada sessió de fotos ens hem quedat contemplant cada racó en silenci per intentar gravar-ho ben bé dins el nostre disc dur.

Propera entrega zona nord est.

Fins aviat!

Y hasta aquí la primera ruta, nosotros, lo hemos hecho en dos días, seguramente podríamos haberlo hecho en uno, pero después de cada sesión de fotos nos hemos quedado contemplando cada rincón en silencio para intentar grabarlo bien dentro del nuestro disco duro. 

Próxima entrega zona norte este. 


Hasta pronto!

2 comentaris:

  1. Genial ninets!!! ja m'he posat al dia dels "posts" endarrerits! ;) seguiu així!! m'entanta llegir-vos i veure les fotos espectaculars que feu! una abraçada ben forta pels dos i a seguir disfrutant al màxim de l'aventura!!!

    Laia.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies ninteta!! Ens fa molt contnet que t'agradi el blog!!! A nosaltres de vegades també ens costa posar-nos al dia, ja que estem trobant zones amb un wifi que fa por!
      Una abraçada!!!

      Suprimeix