dimarts, 21 d’octubre del 2014

Valparaiso, ciutat multicolor

Valparaiso és segurament una de les ciutat més visitades de Xile, la seva veïna Santiago s'endú el títol de capital del país, però Valpa (tal com en diuen els seus habitants) és la capital cultural.

Valparaiso es seguramente una de las ciudades más visitadas de Chile, su vecina Santiago se lleva el título de capital del país, pero Valpa (tal como lo llaman sus habitantes) es la capital cultural. 





Hem arribat aquí procedents de Santiago després d'aterrar de l'illa de Pasqua (aviat publicarem). Apropant-nos amb el bus ja hem pogut veure els molts "cerros" de la ciutat plegats de cases pintades amb tots els colors possibles d'una paleta de qualsevol pintor. Si des de lluny fas una vista ràpida podries pensar que estàs observant faveles, tot de cases a dalt d'una muntanya... el subconscient ens ha portat per uns instants a Rio de Janeiro. Però ja amb els peus a terra, a la zona plana de la ciutat, hem agafat un bus elèctric perquè ens apropés a un dels ascensors del cerro Concepción, on teníem vist un hostel. Els cerros tenen un total de 7 alçades i per accedir a cada tram hi ha un ascensor/cabina cremallera, o bé caminar per les pujadetes. Carregats amb les motxilles hem preferit pagar els 300 pesos, ja caminarem després :).

Hemos llegado aquí procedentes de Santiago tras aterrizar de la isla de Pascua (pronto publicado). Acercándonos con el bus ya hemos podido ver los muchos cerros de la ciudad, llenos de casas pintadas con todos los colores posibles de una paleta de cualquier pintor. Si desde lejos haces una vista rápida podrías pensar que estás observando fabela, todo de casas en lo alto de una montaña ... el subconsciente nos ha llevado por unos instantes a Río de Janeiro. Pero ya con los pies en el suelo, en la zona plana de la ciudad, hemos cogido un bus eléctrico para que nos acercara a uno de los ascensores del cerro Concepción, donde teníamos visto un hostel. Los cerros tienen un total de 7 alturas y para acceder a cada tramo hay un ascensor / cabina cremallera, o bien caminar por las subidas. Cargados con las mochilas hemos preferido pagar los 300 pesos, ya caminaremos después :). 







Un cop instal·lats i amb el mapa a la mà ens hem deixat perdre pels corriols que serpentegen el cerro Concepción i Alegre. A les cases hi pots trobar tallers d'algun dels molts artistes que resideixen a Valpa, botigues ben chics, escoles, restaurant de barri, d'altres que en diuen restaurants amb vistes, residències, esglésies i la casa de Pablo Neruda. Aquesta l'hem visitat tot i que per dins no es podien fer fotos.... té un total de 5 plantes, totes amb ambients molt càlids, i amb amplis finestrals que donen al mar. Perquè tal com va escriure en "Una casa en la arena":

El Océnano Pacífico se salía del mapa!
No había donde ponerlo. 
Era tan grande, desordenado 
y azul que no cabía en ninguna parte.
Por eso lo dejaron frente a mi ventana.


Una vez instalados y con el mapa en la mano nos hemos dejado perder por los senderos que serpentean el cerro Concepción y Alegre. En las casas puedes encontrar talleres de alguno de los muchos artistas que residen en Valpa, tiendas bien chics, escuelas, restaurante de barrio, de otros que llaman restaurantes con vistas, residencias, iglesias y la casa de Pablo Neruda. Esta la hemos visitado aunque por dentro no se podían hacer fotos .... tiene un total de 5 plantas, todas con ambientes muy cálidos, y con amplios ventanales que dan al mar. Porque tal como escribió en "Una casa en la arena":

El Océnano Pacífico se salía del mapa!
No había donde ponerlo. 
Era tan grande, desordenado 
y azul que no cabía en ninguna parte.
Por eso lo dejaron frente a mi ventana.


Des del seu estudi

Casa de don Pablo Neruda


Des del menjador de Don Pablo


L'anècdota del dia, a mitja visita quan estàvem al menjador del Neruda amb l'audioguia enganxada a les orelles intentant no perdre'ns res, entra per la porta un home ros, alt, d'uns 40-50 anys. Amb l'Erick ens mirem i parlem en telepatia: no pot ser.... és ell? Vols dir? uuaaaa òndia!!

La anécdota del día, a media visita cuando estábamos en el comedor de Neruda con la audioguía pegada a los oídos intentando no perdernos nada, entra por la puerta un hombre rubio, alto, de unos 40-50 años. Con Erick nos miramos y hablamos en telepatía: no puede ser .... es él? Quieres decir? uuaaaa ostras!!! 

Qui dirieu que és?

Quién diríais que es? 




Doncs no era ell...... no era el Koeman...snif, snif.... Era en Patrick de USA, el qual ens hem tornat a trobar a Mendoza (Argentina). Que petit és el món!!

Pues no era él ...... no era Koeman ... snif, snif .... Era Patrick de USA, el cual nos hemos vuelto a encontrar en Mendoza (Argentina). Qué pequeño es el mundo !! 





Una cosa que ens hem preguntat és: com és que a cap carrer es repeteix un color? Es posen d'acord els veïns? I si algú volgués pintar la casa del mateix to que la del costat, què passaria? Marxem d'aquí amb  aquesta incògnita però podrem dormir tranquils ;).

El proper post Illa de Pascua. Aquest cop si!

Algo que nos hemos preguntado es: ¿cómo es que en ninguna calle se repite un color? Se ponen de acuerdo los vecinos? Y si alguien quisiera pintar la casa del mismo tono que la de al lado, que pasaría? Nos vamos de aquí con esta incógnita pero podremos dormir tranquilos;). 


El próximo post Isla de Pascua. Esta vez si!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada