dimarts, 7 d’octubre del 2014

El Chaltén, no tenir expectatives és un regal!

Aquesta petita vila freqüentada per muntanyers, situada a la província de Santa Cruz, Argentina, al sud de la serralada dels Andes, protegida pel majestuós Fitz Roy ha estat una sorpresa molt agradable!! Hem arribat verges d'informació, només unes referències del hostel de El Calafate. El bus ens ha deixat a les 9 del vespre a l'inici d'un poblet molt petit, poc il·luminat i amb la lluna creixent, de manera que no teníem ni idea de com era. 

Esta pequeña villa frecuentada por montañeros, ubicada a la provincia de Santa Cruz, Argentina, al sur de la cordillera de los Andes, resguardada por el majestuoso Fitz Roy ha sido una sorpresa muy agradable!! Llegábamos vírgenes de información, solo unas referencias del hostal de El Calafate. El bus nos dejó a las 9 de la noche en el inicio de un pueblecito muy pequeño, poco iluminado y con la luna creciendo, con lo que no teníamos ni idea de como era.

Vistes de el Chalten


A l'hostal ens han informat de diversos trekkings i al matí següent amb uns companys viatgers hem anat a la Laguna de los tres. La comitiva la formen, el Dan, un alemany que està viatjant durant 6 mesos, en una ruta similar a la nostra, i una parella gallega resident a València, Juan i Rosi, que es troben en l'inici d'un viatge d'un any (el seu blog és infinitoymas .blogspot.com) i nosaltres. 

En el hostal nos informaron de varios trekkings y a la mañana siguiente con unos compañeros viajeros fuimos a la Laguna de los tres. La comitiva la forman, Dan un alemán que esta viajando por 6 meses en una ruta similar a la nuestra y la pareja gallega residente en Valencia, Juan y Rosi, que se encuentran en el inicio de un viaje de 1 año (su blog es infinitoymas.blogspot.com) y nosotros.



Apropant-nos al Fitz Roy

L'aigua és ben potable i ben fresca!

Un mini glaciar si el comparem amb el Perito

El Fitz Roy és la muntanya més emblemàtica de la zona, el seu nom significa "muntanya fumejant", el nom prové dels núvols sempre envolten el seu cim, sempre? Doncs no! El Fitz ens ha rebut amb la seva millor cara envoltat d'un cel blau durant tots els dies. Antigament els indígenes nadius pensaven que es tractava d'un volcà

El Fitz Roy es la montaña mas emblemática de la zona, su nombre significa "montaña humeante", debido a las nubes siempre rodean su cima,  ¿siempre? Pues no! El Fitz nos ha recibido con su mejor cara rodeado de un cielo azul durante todos los días. Antiguamente los indígenas nativos pensaban que se trataba de un volcán. 





Tal i com estàvem dient hem fet la caminada de la Laguna de los tres. 24 kms al costat del riu, enmig de boscos plens de branques caigudes pel pes de la neu i per fortes pujades plenes de capes de gel i neu fins arribar al cim, on hem vist les llacunes, encara gelades, i les crestes del Fitz Roy. Simplement la millor de les caminades fins ara, ha estat impressionant, la bellesa de les torres cobertes per llençols blancs, i envoltades pels seus guardians, els còndors. 

Tal y como estábamos diciendo hicimos la caminata de la Laguna de los tres. 24 kms al lado del río, en medio de bosques llenos de brancas caídas por el peso de la nieve y por empinadas cuestas llenas de capas de hielo y nieve hasta llegar a la cima para ver las lagunas, aún heladas, y las crestas del Fitz Roy. Simplemente la mejor de las caminadas hasta ahora, ha sido impresionante, la belleza de las torres cubiertas de sabanas blancas, y rodeadas por sus guardianes, los cóndores.


Cóndors

Hem arribat!!!




El dia següent ha estat més light, una caminada de 18 kms cap al llac Torre. El Dan ja ens ha deixat per seguir el seu viatge cap al sud, de manera que només erem els 4 magnífics, mira que li vam fotre canya a ritme! La llacuna estava encara coberta de gel, només les vores esquerdades reflexaven la bellesa de les muntanyes que l'envolten. 

El día siguiente fue mas ligth una caminada de 18 kms hacia el lago Torre. Dan ya nos dejó y siguió su viaje hacia el sur, con lo que solo estábamos los 4 magníficos, anda que no le metimos caña a ritmo! La laguna estaba todavía cubierta de hielo, solo los bordes desquebrajados reflejaban la belleza de las montañas que la rodean.


Cascadeta d'aigua lletosa de glaciar

Pujada i darrera pujada que despré arriba la recompensa!

Laguna Torre




A la tarda després d'una dutxa, hem tornat a El Calafate per seguir amb la ruta, ja que la R40 encara està coberta de neu i té molts trams tancats. Així doncs per anar cap al nord hem hagut de tornar i agafar una ruta alternativa per la costa est per arribar al Bolsón.

Fins la propera!

Por la tarde después de una ducha, de vuelta a El Calafate para seguir con la ruta, puesto que la R40 todavía está cubierta de nieve  y tiene muchos tramos cerrados. Así pues para ir hacia el norte debimos regresar y tomar una ruta alternativa por la costa este para llegar al Bolsón.

Hasta la próxima!






4 comentaris:

  1. Boludos!!!! Que lindo argentina!!!! jeje espectacular!!!! El que esteu fent mola molt i el blog tambe!!!! Petons!

    ResponElimina
  2. Oohhhh....bravo...bravo...que fotoss nois...son espectaculares...sin palabras...un fuerte abrazo...seguir disfrutando pareja.

    ResponElimina
  3. Que bien lo pasamos en esos paseitos!! Que paisajes increibles y que buena compañia!! A seguir disfrutando la aventura y besos desde el sur de Chile!! Juan & Rosi

    ResponElimina
  4. Hola nois! Acabem de descobrir el vostre blog i ens ha semblat molt inspirador, ens ha fet recordar molts bons moments per Sudamèrica! Si necessiteu alguna informació ja sabeu. Salutacions viatgeres!

    ResponElimina