dissabte, 22 de novembre del 2014

La Pampa del Yacuma: la part desconeguda de Bolívia

Quan pensàvem en Bolívia, sovint ens veien al cap paraules com l'altura, l'altiplà bolivià, la fulla de coca, el salar de Uyuni... Però la paraula "selva" no l'haguérem associat a aquest país, tot i que el 60% del seu territori és selva amazònica.

Cuando pensábamos en Bolivia, a menudo nos veían en la cabeza palabras como la altura, el altiplano boliviano, la hoja de coca, el salar de Uyuni ... Pero la palabra "selva" no lo hubiéramos asociado a este país, aunque el 60% de su territorio es selva amazónica.




A 20h hores de bus des de La Paz per una carretera que puja i baixa els Andes (ja us podeu imaginar corba, contra corba i penya-segat sense guarda rails), o bé a 50 minuts d'avió (hem triat aquesta opció) hi ha aquesta regió tan desconeguda, amb un clima tropical, espesa vegetació i molta biodiversitat  fàcil de veure. Anar a les pampes de manera lliure és gairebé impossible, a no ser que siguis un molt bon aprenent de Mowgli, i com que no és el nostre cas, hem contractat un tour de tres dies per recórrer la Pampa del riu Yacuma.

A 20h horas de bus desde La Paz por una carretera que sube y baja los Andes (ya os podéis imaginar curva, contra curva y acantilado sin guarda raíles), o bien a 50 minutos de avión (hemos elegido esta opción) hay esta región tan desconocida, con un clima tropical, espesa vegetación y mucha biodiversidad fácil de ver. Ir a las pampas de manera libre es casi imposible, a no ser que seas un muy buen aprendiz de Mowgli, y como no es nuestro caso, hemos contratado un tour de tres días para recorrer la Pampa del río Yacuma.


El primer dia del tour ens hem dirigit a l'agència i allà hem conegut els nostres companys, els "mufins" una parella alemanya, un anglès, un francès i nosaltres. Un cop carregat el jeep de les provisions per aquests dies i de les nostres motxilles hem agafat una pista de terra i fang (la nit anterior ha plogut), camí de Santa Rosa, el poble on hi ha una barca esperant-nos. De cop el motor es para... ups! El guia i el conductor baixen, sembla que intenten esbrinar què li passa al cotxe... les seves cares no eren d'allò més positives i efectivament: "se ha roto, esperaremos que venga otro carro", ha dit el guia. No sempre tot pot sortir rodó, oi? Així que paciència i bons aliments. Al cap de poc han aparegut un parell de turismes, hem traslladat els paquets i continuem la ruta. Però la saviesa popular diu que els problemes mai venen sols, i aquest cop ha vingut acompanyat d'una punxada de roda! jajaja

El primer día del tour nos hemos dirigido a la agencia y allí hemos conocido nuestros compañeros, los "Mufin" una pareja alemana, un inglés, un francés y nosotros. Una vez cargado el jeep de las provisiones para estos días y de nuestras mochilas hemos cogido una pista de tierra y barro (la noche anterior ha llovido), camino de Santa Rosa, el pueblo donde hay una barca esperándonos. De repente el motor se para ... ups! El guía y el conductor bajan, parece que intentan averiguar qué le pasa al coche ... sus caras no eran de lo más positivas y efectivamente: "se ha roto, esperaremos que venga otro carro", dijo el guía. No siempre todo puede salir redondo, ¿verdad? Así que paciencia y buenos alimentos. Al poco han aparecido un par de turismos, hemos trasladado los paquetes y continuamos la ruta. Pero la sabiduría popular dice que los problemas nunca vienen solos, y esta vez ha venido acompañado de un pinchazo de rueda! jajaja



Tot i així i amb una mica més de gas arribem a l'hora convinguda al port. Pugem a la barca i quan tan sol portàvem 10 minuts navegant riu amunt ja hem pogut veure uns quants exemplars de caimans comuns, nedant, prenent el sol a la bora del riu, amagant-se quan passàvem pel costat i fins i tot algun mastegant algun peix. Al·lucinant!! De sobte veiem un altre caimà, molt més gran, d'uns 4,5 metres! Era un caimà negre, una espècia més gran i no tan abundant en aquesta zona! Aquest si que espanta... amb un cop de cua no podria tombar la barca? Ups, potser hem vist massa documentals i ja fem volar més del compte la imaginació!

Aún así y con un poco más de gas llegamos a la hora convenida al puerto. Subimos a la barca y cuando tan solo llevábamos 10 minutos navegando río arriba ya hemos podido ver varios ejemplares de caimanes comunes, nadando, tomando el sol en la orilla del río, escondiéndose cuando pasábamos por el lado e incluso alguno masticando algún pescado. Alucinante !! De repente vemos otro caimán, mucho más grande, de unos 4,5 metros! Era un caimán negro, una especie más grande y no tan abundante en esta zona! Este si que asusta ... con un golpe de cola no podría tumbar la barca? Ups, quizá hemos visto demasiados documentales y ya hacemos volar más de la cuenta la imaginación!







Durant tota l'estona que hem estat enfilant-nos Yacuma amunt fins al campament base, ens em sentit com uns reporters de discovery channel. A part dels caimans comuns, també ens han acompanyat mils d'ocells volant, d'altres creuant el riu, bevent aigua, enfilats a les branques dels arbres.... no som molts coneixedors d'aus, però si que hem pogut diferenciar, garses, tucans i aus del paradís. 

Durante todo el tiempo que hemos estado  subiendo Yacuma arriba hasta el campamento base, nos hemos sentido como unos reporteros de discovery channel. Aparte de los caimanes comunes, también nos han acompañado miles de pájaros volando, otros cruzando el río, bebiendo agua, subidos a las ramas de los árboles .... no somos muy conocedores de aves, pero si que hemos podido diferenciar, garzas, tucanes y aves del paraíso.







A les vores del riu hem vist diferents famílies de capibares, els rosegadors més grans que existeixen.

En las orillas del río hemos visto diferentes familias de capibaras, los roedores más grandes que existen. 



A les branques dels arbres caiguts hi acostumen a prendre el sol grups tortugues de riu, tenen una manera curiosa de posar-se, totes en fila ben ordenades!

En las ramas de los árboles caídos suelen tomar el sol grupos tortugas de río, tienen una forma curiosa de ponerse, todas en fila bien ordenadas!





I a dins del riu també hi ha truites, peixos gat, piranyes, i un dels animals que més il·lusió ens feia veure, els dofins rosats d'aigua dolça. Una espècie en perill d'extinció, però que al Yacuma encara hi té força presència. Aquest era un dia calorós i ens trobàvem intentant fotografiar una família d'uns 5 exemplars, i de cop el guia ens diu, si voleu us podeu banyar en aquest tram. Com? En aquest riu que hi ha piranyes i caimans?  Doncs si! Es veu que els dofins mengen piranyes i quan aquests estan per allà les piranyes marxen en alguna altra direcció. I pel que fa als caimans, surten del riu perquè tenen por dels dofins, ja que aquests van en grup i si cal ataquen als caimans. Així que confiant en aquesta explicació del guia ens hem tirat a l'aigua encara amb una mica de temor pel què pogués passar. Durant el bany hem pogut notar algun dofí que ens ha fregat la pell (suposem que era un dofí ;)).

Y dentro del río también hay truchas, peces gato, pirañas, y uno de los animales que más ilusión nos hacía ver, los delfines rosados de agua dulce. Una especie en peligro de extinción, pero que al Yacuma todavía tiene bastante presencia. Este era un día caluroso y nos encontrábamos intentando fotografiar una familia de unos 5 ejemplares, y de golpe el guía nos dice, si queréis os podéis bañar en este tramo. ¿Cómo? En este río que hay pirañas y caimanes? Pues si! Se ve que los delfines comen pirañas y cuando estos están por allí las pirañas marchan en alguna otra dirección. Y en cuanto a los caimanes, salen del río porque tienen miedo de los delfines, ya que estos van en grupo y pueden atacar a los caimanes. Así que confiando en esta explicación del guía, nos hemos tirado al agua aún con un poco de temor por lo que pudiera pasar. Durante el baño hemos podido notar algún delfín que nos ha rozado la piel (suponemos que era un delfín;)).

La foto no és fantàstica però es tal com es van deixar veure ;)




Al següent dia hem sortit a caminar en direcció una zona pantanosa on esperem trobar anacondes. Però no ha estat el nostre dia de sort i no ens hem topat amb cap exemplar. 

Al siguiente día hemos salido a andar en dirección una zona pantanosa donde esperamos encontrar anacondas. Pero no ha sido nuestro día de suerte y no nos hemos topado con ningún ejemplar.


Buscant,buscant, però res de res.

Al vespre equipats amb uns quants metres de fil de pescar i quatre hams hem sortit a la recerca del nostre sopar, piranyes!! Són molt ràpides menjant la carnada dels hams! 

Por la noche equipados con varios metros de hilo de pescar y cuatro anzuelos hemos salido en busca de nuestra cena, pirañas !! Son muy rápidas comiendo la carnada de los anzuelos!

Quin gran pescador!!

Nyam nyam!

Preparades per degustar!


La comitiva!! La troupe!


I ja de negre nit hem sortit a observar els ulls vermells dels caimans des de la barca, tot escoltant els sorolls de la pampa quan és fosc! Tela amb la vida que hi ha quan es pon el sol. Una bona simfonia!

Y ya de negra noche hemos salido a observar los ojos rojos de los caimanes desde la barca, escuchando los ruidos de la pampa cuando es oscuro! Tela con la vida que hay cuando se pone el sol. Una buena sinfonía!





Aquests dies han estat fantàstics, no ens pensàvem que hi havia raons de món on es podia observar amb tanta facilitat la fauna en estat salvatge! Molt recomanable per aquells que tingueu intenció de visitar Bolívia! A Rurrenabaque hi teniu una parada per anar al Yacuma.
Pròxim capítol, el llac Titicaca, el llac navegable més alt del món!

Estos días han sido fantásticos, no pensábamos que había rincones en el mundo donde se podía observar con tanta facilidad la fauna en estado salvaje! Muy recomendable para aquellos que tengan intención de visitar Bolivia! En Rurrenabaque tenéis una parada para ir al Yacuma.
Próximo capítulo, el lago Titicaca, el lago navegable más alto del mundo!

2 comentaris:

  1. Ei macos! Quina passada, això si que és un riu autènticament salvatge! Quin greu que no hagueu trobat l'anaconda per poder veure còmodament des de casa la foto. Potser es va espantar d'uns exploradors menja piranyes tan intrèpids com vosaltres! XD Per cert eren bones les piranyes?

    Petons i fins aviat! Jordi

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajajaja nosaltres que et voliem donar l'oportunitat de poder veure l'anaconda, però llàstima!! Segur que era tímida!!
      Les piranyes eren bones!! No tenen molta carn però de gust semblants a una truita de riu! El proper cop que vagis a la peixeteria ja en pots encomanar algunes! ;)
      Un petó!!!

      Elimina