dissabte, 8 de novembre del 2014

Salar de Uyuni i reserva Eduardo Avaroa. Qui vol sal?


Però com hem arribat a aquesta bonica postal?
Anem a pams, que tots els contes tenen un inici.

Hem entrat a Bolívia per la frontera de La Quiaca - Villazón. Després de segellar els passaports en els respectius països i de treure bolivians en un caixer, hem comprat un bitllet de bus que ens portarà des de Villazón fins a Uyuni on esperem contractar un tour (no es pot visitar pel seu compte) per visitar el salar més famós de tots. Ja estàvem advertits de la mala fama que tenen tant les companyes de transports bolivianes com dels seus conductors temeraris. Així que hem intentat esbrinar quina és la companyia més segura per viatjar. Amb els bitllets a les mans però no del tot convençuts de com aniria aquest trajecte hem esperat pacientment l'estona de retard del bus. Passats 30 minuts un autobús vell ha arribat a la terminal, era el nostre... Paciència ens hem dit mirant-nos als ulls. Al preguntar al xofer per deixar les maletes al malater ens diu: està plè.... i al sostre?, preguntem,.... també, poseu les maletes a dins del bus a l'espai que hi ha entre la última fila i el final del bus. D'acord, pugem  i al fons estava carregat de caixes, paquets de menjar, roba i mils de bosses de tots els passatgers que es dirigien amb les seves mercaderies cap a Uyuni perquè l'endemà era mercat, però això no ho vam saber fins que vam arribar.
El viatge ha estat força caòtic, molt fred, una carretera sense asfaltar plena de bonys i sotracs, paquets que no paraven d'entrar deixant col·lapsat el passadís central..... en fi, no hem entrat de la millor manera a Bolívia, esperem que la resta millori.
A les 4 del matí hem arribat en un carrer de Uyuni (aquí no tenen terminal), per sort hem pogut dormir fins que es fés de dia dins el bus. A les 6:30h hem desenterrat les nostres motxilles i hem anat a la recerca d'un hostal, una dutxa i d'un te calent. Després d'un bon esmorzar al mercat (aquí és on farem els nostres àpats a partir d'ara, ja que són plats locals, frescos i baratíssims) hem començat la recerca de l'operador per contractar el tour de tres dies. Cal estar molt atents amb la companyia escollida, són forces els viatgers que tenen males experiències. Després d'algunes recomanacions i de força negociar hem contractat un tour amb Andes Salt Expeditions (el recomanem, relació qualitat-preu, bona).

Pero como hemos llegado a esta bonita postal?
Vayamos por partes, que todos los cuentos tienen un inicio.
Hemos entrado en Bolivia por la frontera de La Quiaca - Villazón. Después de sellar los pasaportes en los respectivos países y de sacar bolivianos en un cajero, hemos comprado un billete de bus que nos llevará desde Villazón hasta Uyuni donde esperamos contratar un tour (no se puede visitar por su cuenta) para visitar el salar más famoso de todos. Ya estábamos advertidos de la mala fama que tienen tanto las compañías de transportes bolivianas como de sus conductores temerarios
Así que hemos intentado averiguar cuál es la compañía más segura para viajar. Con los pasajes en las manos pero no del todo a gusto iría este trayecto hemos esperado pacientemente el tiempo de retraso del bus. Pasados 30 minutos un autobús viejo ha llegado a la terminal, era nuestro ... Paciencia nos hemos dicho mirando a los ojos. Al preguntarle al chófer para dejar las maletas al maletero nos dice: está lleno .... y en el techo ?, preguntamos, .... también, pongan las maletas dentro del bus en el espacio que hay entre la última fila y el final del bus. De acuerdo, subimos y al fondo estaba cargado de cajas, paquetes de comida, ropa y miles de bolsas de todos los pasajeros que se dirigían con sus mercancías hacia Uyuni porque al día siguiente era mercadillo, pero eso no lo supimos hasta que llegamos.
El viaje ha sido bastante caótico, muy frío, una carretera sin asfaltar llena de bultos y baches, paquetes que no paraban de entrar dejando colapsado el pasillo central ..... en fin, no hemos entrado de la mejor manera a Bolivia, esperamos que el resto mejore.
A las 4 de la mañana hemos llegado en una calle de Uyuni (aquí no tienen terminal), por suerte hemos podido dormir hasta que se hiciera de día dentro del bus. A las 6:30 horas hemos desenterrado nuestras mochilas y hemos salido en busca de un hostal, una ducha y de un té caliente. Después de un buen desayuno en el mercado (aquí es donde haremos nuestras comidas a partir de ahora, ya que son platos locales, frescos y baratísimos) hemos comenzado la búsqueda del operador para contratar el tour de tres días. Hay que estar muy atentos con la compañía escogida, son fuerzas a los viajeros que tienen malas experiencias. Después de algunas recomendaciones de amigos viajeros y de fuerza negociar hemos contratado un tour con Andes Salt Expeditions (lo recomendamos, relación calidad-precio, buena).

1er dia:

La primera parada ha estat al cementiri de trens. Són antics trens de vapor que circulaven per les xarxes ferroviàries de Bolívia i fins la frontera de Xile. 

1er día:

La primera parada ha sido el cementerio de trenes. Son antiguos trenes de vapor que circulaban por las redes ferroviarias de Bolivia y hasta la frontera de Chile.










La següent parada ha estat al poble de Colchani on hem observat el procés natural de la sal i un mini museu on tenen algunes estàtues fetes de sal.

La siguiente parada ha sido el pueblo de Colchani donde hemos observado el proceso natural de la sal y un mini museo donde tienen algunas estatuas hechas de sal.

Sal recollida a l'espera de ser rentada




A l'entrada del salar hi ha petites muntanyes de sal fetes pels treballadors per deixar-la assecar una mica abans de portar-la a la planta de tractament. Feia dos dies que havia plogut i es podia veure els reflexos dels petits monticles de sal. 

A la entrada del salar hay pequeñas montañas de sal hechas por los trabajadores para dejarla secar un poco antes de llevarla a la planta de tratamiento. Hacía dos días que había llovido y se podía ver los reflejos de los pequeños montículos de sal.








Després ja hem entrat al salar de Uyuni. Aquest és el major desert de sal del món, amb una extensió de 10582 km quadrats. I com s'ha creat el salar? Doncs fa molts milions d'anys en aquest mateix indret hi havia un llac, al cap d'uns anys va arribar un període molt sec i l'aigua es va evaporar deixant així lloc al salar i a les diferents llacunes altiplàniques de la zona. Avui en dia durant el període de pluges s'inunda, un cop passa l'època humida, l'aigua s'evapora i deixa uns 3 cm de sal nova.

Después ya hemos entrado en el salar de Uyuni. Este es el mayor desierto de sal del mundo, con una extensión de 10582 km cuadrados. Y como se ha creado el salar? Pues hace muchos millones de años en este mismo lugar había un lago, al cabo de unos años llegó un período muy seco y el agua se evaporó dejando así lugar al salar ya las diferentes lagunas altiplánicas de la zona. Hoy en día durante el período de lluvias se inunda, una vez pasa la época húmeda, el agua se evapora y deja unos 3 cm de sal nueva.















Més tard hem fet un pit-stop per dinar a l'hotel de sal  on hi ha un monument pel Dakar 2014 que va passar per Bolívia, i també la zona de les banderes, on tothom que passa per allà ha de deixar la seva bandera en cas que no hi sigui. Les nostres hi eren!

Más tarde hemos hecho un pit-stop para comer en el hotel de sal donde hay un monumento por el Dakar 2014 que pasó por Bolivia, y también la zona de las banderas, donde todo el mundo que pasa por allí debe dejar su bandera en caso de que no esté. Las nuestras estaban!





L'última parada turística ha estat a la illa Incahuasi (casa de l'inca). El que més destaca d'ella són els enormes cactus de fins a 9 metres, però tenen un altre encant, les roques amb corall petrificat de l'època en què estava cobert per aigua salada.

La última parada turística ha estado en la isla Incahuasi (casa del inca). Lo que más destaca de ella son los enormes cactus de hasta 9 metros, pero tienen otro encanto, las rocas con coral petrificado de la época en que estaba cubierto por agua salada.














A la nit un allotjament peculiar, fet de sal! Como no!!!

Por la noche un alojamiento peculiar, hecho de sal! Como no!!!

2on dia:

La primera parada del dia, ha estat a les actuals vies de tren que connecten Bolívia i Xile. 

2º día:

La primera parada del día, ha sido a las actuales vías de tren que conectan Bolivia y Chile.





Després en un mirador del volcà Ollague, en el qual els dies que no fa vent es pot veure la fumarola que surt del seu cràter actiu. 

Después en un mirador del volcán Ollagüe, en el que los días que no hace viento se puede ver la fumarola que sale de su cráter activo.



Entrem a la zona de les llacunes altiplàniques, totes amb colors d'aigua diferents, a causa dels minerals i algues que allotgen. Aquesta és la llacuna Cañapa i en ella hi ha molts flamencs que, molt amablement, han fet de models per les nostres fotos.

Entramos en la zona de las lagunas altiplànicas, todas con colores de agua diferentes, debido a los minerales y algas que alojan. Esta es la laguna Cañapa y en ella hay muchos flamencos que, muy amablemente, han hecho de modelos para nuestras fotos.















A la propera llacuna, la Hedionda, també hem pogut fotografiar a més flamencs.

En la próxima laguna, la Hedionda, también hemos podido fotografiar a más flamencos.





Llavors la llacuna Ramaditas a la porta del desert Siloli.

Entonces la laguna Ramaditas en la puerta del desierto Siloli.





A la tarda hem anat a l'arbre de pedra. És una zona amb moltes roques gegants amb diferents formes formades arran de l'erosió, de l'impacte de la sorra quan hi ha forts vents. Pel que ens han dit la base de l'arbre està una mica tocada, de manera que a la formació més coneguda li queden uns 5 anys de vida. Si el voleu veure, ja teniu data límit! I sinó, segur que es creen altres formes ben curioses ;)!

Por la tarde hemos ido al árbol de piedra. Es una zona con muchas rocas gigantes con diferentes formas formadas a raíz de la erosión, del impacto de la arena cuando hay fuertes vientos. Por lo que nos han dicho la base del árbol está un poco tocada, por lo que la formación más conocida le quedan unos 5 años de vida. Si desea ver, ya tiene fecha límite! Y sino, seguro que se crean otras formas muy curiosas;)!





I la darrere parada del dia ha estat a la llacuna colorada, de color rosat. Ben curiós aquest to de l'aigua, no trobeu?

Y la ultima parada del día fue en la laguna colorada, de color rosado. Curioso ese tono del agua, no creen?





3er i últim dia:

Ens hem llevat ben d'hora per anar a la zona més alta de tot el tour, a 4900 msnm. I què hi ha en aquesta alçada? Doncs una zona geotèrmica plena de fumaroles i bassals de fang bullent.

3er y último día:

Nos hemos levantado temprano para ir a la zona más alta de todo el tour, a 4900 mts. ¿Y qué hay en esta altura? Pues una zona geotérmica llena de fumarolas y charcos de barro hirviendo.







I Dalí també està present a Bolívia. Un desert amb pedres amb formes estranyes rep el nom de l'artista català.

Y Dalí también está presente en Bolivia. Un desierto con piedras con formas extrañas recibe el nombre del artista catalán.


L'última llacuna que hem contemplat ha estat de color verd, i rep el nom del seu to. Però aquest dia feia una mica de vent i el color havia canviat i era més aviat un popurri entre verd, blau i marró.

La última laguna que hemos contemplado ha sido de color verde, y recibe el nombre de su tono. Pero ese día hacía un poco de viento y el color había cambiado y era más bien un popurrí entre verde, azul y marrón.



Després de veure tanta aigua ens hi hem posat a dins!! En una petita piscina d'aigua calenta natural que surt de la terra, ens hem fet una remullada. Una bona manera per acomiadar-nos del salar i la reserva Eduardo Avaroa.

Después de ver tanta agua nos hemos puesto dentro !! En una pequeña piscina de agua caliente natural que sale de la tierra, nos hemos hecho una remojada. Una buena manera para despedirnos del salar y la reserva Eduardo Avaroa.









El següent destí, La Paz! 
Fins aviat!

El siguiente destino, La Paz!
Hasta pronto!

2 comentaris:

  1. Olé nens! Sembla que estigueu en un altre planeta! Les fotos molt divertides XD! Abraçades i sal!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Jordi!! Un paisatge ben diferent que no es pot trobar a tot arreu! Ens ho hem passat pipa fent les fotos! XP!
      Una abraçada!!!

      Elimina