diumenge, 7 de setembre de 2014

Favela de Santa Marta

Estar a Rio de Janeiro i no veure les faveles és com anar a París i no pujar a la Torre Eiffel. El terme favela va sorgir a Brasil per donar nom a la construcció massificada i desorganitzada d'habitatges en un espai reduït dins el centre urbà. 

Estar en Rio de Janeiro y no ver las favelas es como ir a Paris y no subir a la torre Eiffel. El término favela surgió en Brazil a la construcción masificades y desorganizadas de viviendas en un espacio reducido dentro del centro urbano.

Santa Marta des de baix
A Rio hi ha 968 faveles de les quals 42 estan pacificades és a dir, el govern primerament hi instal·la petites oficines de la policia militar per posar pau, un cop la situació ja està calmada els ajuda canviant les cases de fusta per d'altres amb fonaments i formigó dins la mateixa favela. També construeixen un ascensor/tramvia d'ús gratuït per fer més fàcil la vida als seus membres, deu ni d'or haver de dur la compra per aquests carrers tan drets! El camí més directe entre la part alta i baixa té 708 graons!

En Rio hay 968 favelas de las cuales 42 están pacificadas es decir, que el gobierno primeramente instala pequeñas oficinas de la policia militar para poner paz, una vez la situación ya esta controlada, ayuda a la comunidad, cambiando las casas de madera por otras con estructuras de hormigón dentro de la misma favela. También construyen un ascensor tranvia gratuito para hacer mas fácil la vida de sus habitantes, como seria para esta gente de cargar la compra por estas calles tan estrechas! el camino mas directo entre la parte mas alta y la mas baja son 708 escalones.    



Les ganes de viure en primera persona aquest fenomen social que només passa a Rio van superar les pors sorgides arran de les moltes desgràcies que han passat i continuen passant en elles. Així que amb la il·lusió de saber que aquell seria un dia per recordar vam agafar el bus local que ens va deixar als peus de la comunitat de Santa Marta (els habitants de les faveles prefereixen anomenar-ho així).
La visita es pot fer de dues maneres, pel teu compte (ojo al piojo) o sigui vigilant de no perdre't perquè els carrerons s'enfiles i s'entortolliguen entre ells, o bé amb un guia resident. Nosaltres vam voler contribuir a la favela, així que vam escollir la segona opció.

Las ganas de vivir en primera persona este fenómeno social que solamente pasa a Río, superaron los temores que teníamos a raíz de las desgracias que han pasado y que continúan pasando en ellas. A si que con la ilusión de saber que este seria un día para recordar, cogimos el bus local que nos va dejar a los pies de la comunidad de Santa Marta (los habitantes de las favelas prefieren denominarse así)
La visita se puede hacer de dos maneras, por tu propia cuenta (ojo al piojo) osea vigilando de no perderte por los laberintos de la favela, a si que cogimos la segunda opción. 

Encara queden cases habitades de fusta

A Santa Marta actualment hi viuen unes 5000 persones, fa 5 anys que es considera pacificada, però pels seus carrers encara es poden veure rastres d'impactes de bales. Per vetllar pel benestar de la comunitat els mateixos residents han creat una escola de samba, un gimnàs, una escola de capoeira i una guarderia per a què les mares (aqui els rols són els rols) puguin deixar els nens i anar a treballar. En paraules de la mateixa Sanete (la nostra guia) "ja em perdut a prou familiars i amics, ara toca viure en pau i en tranquil·litat".

En Santa Marta actualmente viven unas 5000 personas, hace 5 años que se considera pacifica, pero por sus calles aun se pueden ver rastros de impacto de balas perdidas. Para velar por el bienestar de la comunidad los mismos residentes han creado una escuela de samba, un gimnasio, una escuela de capoeira y una guardería para que las madres puedan dejar a los niños e ir a trabajar. Por las palabras de Sanete (nuestra guía) "Ya he perdido a muchos familiares y amigos, ahora toca vivir en paz y en tranquilidad."

La dona dels 200 rellotges!
Paret plena d'impactes de bala

Aquesta favela també és coneguda perquè al 1996 Michael Jackson hi va rodar part del videoclip "They don't care about us" (https://www.youtube.com/watch?v=QNJL6nfu__Q). Red bull també hi va celebrar un campionat al 2009 de descens en bicicleleta pels seus carrers (https://www.youtube.com/watch?v=EW_ADlFwofw). I algunes de les escenes de la pel·lícula Fast and Fourius 4 (https://www.youtube.com/watch?v=dobHtRTf5rY).

Esta favela también se la conoce porque en el año 1996 Michael Jackson rodó parte del vídeo clip "They don't care about us"  (https://www.youtube.com/watch?v=QNJL6nfu__Q) Red Bull tambien va celebrar un campeonato mundial al 2009 de descenso en bicicleta por sus calles estrechas (https://www.youtube.com/watch?v=EW_ADlFwofw) y algunas escenas de la pelicula Fast and Fourius 4 (https://www.youtube.com/watch?v=dobHtRTf5rY).

Jugant a Michael Jakson ;)
Sens dubte un plaer haver pogut conèixer ni que sigui per unes hores aquesta realitat. 

Si algú està interessat en poder-ho visitar us deixem el nostre contacte:
          Guia: Salete Martins

El proper post serà des d'un nou destí, Paraty!
Fins aviat!

Sin duda alguna un placer haber conocido aunque sea por unas horas esta realidad.

Si alguien esta interesado en visitar estas favelas contacten con;
            Guia: Salete Martins



8 comentaris:

  1. Molt interessant chupis! Amb tota la informació sembla que estiguem viatjant tots amb vosaltres!!! Mil petons!!!

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies Gemma! Si voleu ja sabeu que teniu lloc per venir! ;) Petons i bona entrada de setmana!

    ResponSuprimeix
  3. pilass..esto es barrio lindo...barrio lindo...jajaja....molt bonic nois..un abrazo.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Barrio lindo!!! Lindo!! chu chu!!
      La verdad que fue muy interesante chino.

      Suprimeix
  4. Ei molt xules totes les fotos que heu publicat fins ara i molt interessants els comentaris. Realment, com diu la Gemma, d'alguna manera, també viatgem i ens documentem ! Se us felicita ! Una abraçada, laura

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Laureta! Gràcies per les lloançes!! Ens afalaguen molt!
      Una abraçada! I una altra per la Martina!

      Suprimeix
  5. Hola wapos!! Gràcies per compartir aquesta fantàstica experiència amb tots nosaltres. Això si que és viure en comunitat i la resta són tonteries :) Unes fotos xulíssimes, m'encanta el toc de color que hi posen a les faveles! una abraçadaaaa!!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aqui Jordi haguessis pogut fer un bon treball final de màster!
      La veritat és que ens vam sentir molt segurs, tothom ens saludava amb un bon dia i un somriure, suposem que el fet d'anar-hi amb una veïna seva va ajudar.
      Les cases pintades amb colors són obra d'una iniciativa social de la mateixa comunicat.
      Una abraçada!

      Suprimeix