dissabte, 13 de setembre de 2014

Poble colonial i costa verda: Paraty

Paraty ubicada 246 km al sud de Rio de Janeiro en plena zona de la costa verda, ha estat el nostre segon destí.

Durant l'època de la febre de l'or, aquesta ciutat era el punt de parada entre les mines d'or de Gerais i Rio. El seu port era un dels exportadors d'or més importants de tot Brasil. Però amb la construcció d'una nova carretera d'accés a les mines va començar el seu declivi. El 1996 l'Estat va declarar el centre colonial de la vila patrimoni nacional, i amb aquest, el turisme va començar a ser-hi present, tornant així a renéixer la ciutat.

Paraty ubicada 246 Km al sur de Rio de Janeiro en plena zona de la costa verde, fué nuestro segundo destino.

Durante la época de la fiebre del oro, esta ciudad era el punto de parada  entre las minas de Gerais i Rio. Su puerto era uno de los exportadores de oro más importantes de todo Brazil. Pero con la construcción de un nuevo acceso de la carretera a las minas comenzó su declive. En 1996 el estado declaro el centro colonial de la Villa patrimonio nacional, y con esto, el turismo comenzó a estar presente, volviendo así a renacer la ciudad. 





El centre històric és el punt més acollidor. Els colors de les seves cases d'estil colonial, i els seus carrers empedrats, dónen un aire molt càlid on de seguida ens vam sentir molt acollits. Avui en dia les plantes baixes de les cases estan encarades al turisme amb botigues de souvenirs, restaurants o locals on prendre alguna copeta.

El centro histórico es el punto mas acojedor. Los colores de sus casas de estilo colonial, y sus calles adoquinadas, dan un aire muy calido donde de seguida nos sentimos acojidos. Hoy en dia las plantas bajas de las casas estan para el turismo con tiendas de artículos de recuerdos, restaurantes o locales para beber alguna copa.
 
  


El port està ple de gom a gom amb barques pintades amb colors ben llampants i  de brasilers a la caça del turista. Ofereixen passejos en barca per la badia  (massa cars per les nostres butxaques).

El puerto esta lleno de banda a banda con barcas pintadas con colores vivos y de brasileiros en busca de turistas. Ofrecen paseos en barcas por la bahia (muy caros para nuestros bolsillos).


 




 
Una altra qualitats que té Paraty són les platges que té a la vora (les seves estan una mica brutes a causa del port). Amb un cop de bus et pots plantar al mig d'una platja de sorra blanca amb un bosc frondós arran de mar.
Nosaltres ens vam decantar per la "praia do sono" (platja de somni). Per accedir-hi vam agafar un bus fins al poblet de Laranjerias, des d'allà un caminet d'una hora que discórrer per ple bosc  et porta a la platja. El fet que hagis de fer aquest mini trekking fa que estigui molt més tranquil·la, potser érem unes 10 persones en total, però com que la platja era llarguíssima ningú et tirava sorra a la tovallola ;).
L'endemà voliem anar a les platjes al voltant de Trinidade però el cel es va llevar amb ganes de gresca així que vam aprofitar la senyal per gaudir de la pau en passejar pels carrers solitaris.

Otra de las cualidades que tiene Paraty son las playas que tiene cerca (las suyas estan un poco sucias debido al puerto). Con un viaje corto en colectivo te puedes plantar en medio de una playa de arena blanca con un bosque espeso a tocar del mar.
Nosotros nos decantamos por la "praia do sono" (playa de sueño). Para acceder a ella cojimos un colectivo hasta el pueblo de Laranjeiras, des de allí un caminito de una hora que transcurre en pleno bosque llevándote a la playa. El hecho de que debas hacer un mini trekking hace que sea mucho mas tranquila, quizás eramos unas 10 personas en total, pero como la playa era larguísima nadie te pisaba tu toalla. ;)
El día siguiente querríamos a las playas alredodor de Trinidade pero el cielo se escureció, así que aprovechamos ésta señal para visitar con tranquilidad las calles de Paraty. 

 
 


El 7 de setembre és el dia de la independència del país i també  la festa local de la "santa senyora dels remeis". Els carrers estaven engalanats amb banderes brasileres, al vespre feien mercat gastronòmic (on vam aprofitar per menjar Bo Bonic Barat), a cada cantonada hi havia un venedor ambulant amb dolços i empanades de queijo (formatge), frango (pollastre) o carn gegants, mmmmm quina delícia, com dirien aquí a Brasil “gustoso”, i més entrada la nit una mica de música en directe a la plaça major .

El 7 de septiembre es el día de la independéncia del país y también la fiesta local de la santa senyora de los remedios. Las calles estaban con guirnaldas y banderas de Brasil, a la tarde había un mercadillo gastronomico (dónde aprovechamos para comer Bueno, Bonito y Barato), en casa esquina había un vendedor ambulante con dulces y empanadas de queijo (queso), frango (pollo) o carne enormes, mmmmm que delícia! Como dicen por aqui en Brasil "gustoso", y mas entrada la noche un poco de música en directo en la plaza principal.


Churrasco amb fejoada i guarniments

Empanadeta do queijo
 
Yakisobo, una especie de nuddles amb verduretes
Després de la gran ciutat de Rio l'aire bohemi de Paraty se'ns ha posat molt bé. 

PD: propera entrada...... una illa que pinta molt bé! :)

Después de la gran ciudad de Rio el aire bohémio de Paraty nos ha sentado muy bien.

PD: próxima entrada..... una isla que promete! :) 

1 comentari:

  1. Guapos! Molt bonica la ciutat! I les platges, meravelloses... val la pena caminar una miqueta... jeje. Ves entrenant Erick que quan tornis tenim rutes pendents... jejeje. Petons bonics!

    ResponSuprimeix