divendres, 17 d’octubre de 2014

La capital del país més allargat: Santiago de Xile

Anar o no anar a Santiago. Aquest és el dilema. Durant aquests dies tan els viatgers que hem conegut, com el blogs que hem llegit, molts aconsellen passar de llarg per la ciutat. Durant alguns dies la nostra intenció era estar-hi per comprar el menjar de la illa de Pasqua i poc més (allà els preus són un 30% més cars que al continent), per tant Santiago era merament un pit stop. Però finalment, després de donar-hi algunes voltes, hem decidit forjar-nos la nostra opinió. Tot i així només hi hem estat un dia a full time.

Ir o no ir a Santiago. Este es el dilema. Durante estos días tanto los viajeros que hemos conocido, como los blogs que hemos leído, muchos aconsejan pasar de largo por la ciudad. Durante algunos días nuestra intención era estar para comprar la comida para llevar a la isla de Pascua y poco más (allí los precios son un 30% más caros que en el continente), por tanto Santiago era meramente un pit stop. Pero finalmente, después de darle algunas vueltas, hemos decidido forjarnos nuestra opinión. Aún así sólo hemos estado un día a full time. 



Per visitat la ciutat ens hem acollit als "tours for tips", unes visites en anglès (millorant els nostres listenings) on passeges per la ciutat guiat per locals i al final els dónes una propina. Una opció molt vàlida per aquells que tenen poc temps i es volen fer una idea de la ciutat, és a dir, a nosaltres ens ha anat com anell al dit.

Para visitar la ciudad nos hemos acogido a los "tours for tips", unas visitas en inglés (mejorando nuestro ingles) donde paseas por la ciudad guiado por locales y al final les das una propina. Una opción muy válida para aquellos que tienen poco tiempo y se quieren hacer una idea de la ciudad, es decir, a nosotros nos ha ido como anillo al dedo. 

Santiago és com una ciutat molt europea, segurament l'única capital de sud-Amèrica on pots tenir la càmera a la mà sense patir pel que pugui passar... D'edificis històrics no n'hi ha gaires, doncs és un dels païssos amb més activitat sísmica del món. L'església de San Francisco del 1586 és l'edifici més vell, ha patit, però, algues reconstruccions parcials. Els santiaguiños acostumen a tenir entre 2 i 3 tremolors a l'any, l'últim gran terratrèmol va ser al 2010. Avui en dia tenen construccions de 20 plantes que poden oscil·lar un metre sense caure.

Santiago es como una ciudad muy europea, seguramente la única capital de sur-América donde puedes tener la cámara en la mano sin sufrir por lo que pueda pasar ... De edificios históricos no hay muchos, pues es uno de los países con más actividad sísmica del mundo. La iglesia de San Francisco de 1586 es el edificio más viejo, ha sufrido, pero, algunas reconstrucciones parciales. Los santiaguinos suelen tener entre 2 y 3 temblores al año, el último gran terremoto fue en 2010. Hoy en día tienen construcciones de 20 plantas que pueden oscilar un metro sin caer.


Església de San Francisco

Tres estils arquitectònics en un carrer

El riu Mapocho divideix la ciutat en dos i durant molts anys aquesta segmentació no només ha estat física sinó també social. Al matí hem vist la zona més humil, ara acull els grans mercats de la ciutat, el Tirso de Molina i el de la Vega. La barreja de colors, olors i gent carregant els cabassos, ens encanta, podríem passar hores asseguts en un banc contemplant el dia a dia dels mercats.

El río Mapocho divide la ciudad en dos y durante muchos años esta segmentación no sólo ha sido física sino también social. Por la mañana hemos visto la zona más humilde, ahora acoge los grandes mercados de la ciudad, el Tirso de Molina y el de la Vega. La mezcla de colores, olores y gente cargando los capazos, nos encanta, podríamos pasar horas sentados en un banco contemplando el día a día de los mercados. 







A la tarda hem estat a l'altra banda del riu on es concentra la part més cosmopolita de Santiago, la plaça de Armas (en procés de remodelació, tenia tot el terra central aixecat cosa que ens ha privat de poder-la gaudir plenament), el palau de la moneda on Allende es va suïcidar, segons la versió oficial, però no l'oficiosa, el barri de Nova York i el Centro Cultural Gabriela Mistral.

Por la tarde hemos estado al otro lado del río donde se concentra la parte más cosmopolita de Santiago, la plaza de Armas (en proceso de remodelación, tenía todo el suelo central levantado lo que nos ha privado de poder disfrutar plenamente) , el palacio de la moneda donde Allende se suicidó, según la versión oficial, pero no la oficiosa, el barrio de Nueva York y el Centro Cultural Gabriela Mistral.


Plaça de Armas

Palau de la moneda


Barri de Nova York



També hem provat dues de les begudes emblemes. El "terremoto", versió low cost, i un vinet negre per amenitzar el vespre. 

También hemos probado dos de las bebidas emblemas. El "terremoto", versión low cost, y un vinito tinto para amenizar la tarde.

"Terremoto"

Xile  a la vostra salut
D'aquesta manera hem agafat empenta per anar a veure l'illa de Pasqua. Al proper post més info sobre aquesta petita illa del Pacífic que fa les delícies de tots els viatgers del món.

De esta manera hemos cogido empuje para ir a ver la isla de Pascua. En el próximo post más info sobre esta pequeña isla del Pacífico que hace las delicias de todos los viajeros del mundo.

Compra feta!!! Cap a Rapa Nui!!

Cap comentari:

Publica un comentari