dilluns, 22 de desembre del 2014

El canó del Colca

Des d'Arequipa tenim la intenció d'anar al canó del Colca. A la plaça d'Armes hi ha un munt d'agències que al veure'ns no paraven d'intentar captar la nostra atenció per comprar algun dels seus paquets turístics. Els que ens coneixeu, ja sabeu que, sempre que podem preferim anar pel nostre compte, ja que a part d'estalviar-te calerons distribueixes el temps de la manera que més et vingui de gust i no vas a toc de pito. Tot i així hem entrat a una agència, fent-nos els interessats, d'aquesta manera hem aconseguit un mapa detallat de la zona, que ens ha anat de perles per preparar el trekking.

Desde Arequipa tenemos la intención de ir al cañón del Colca. En la plaza de Armas hay un montón de agencias que al vernos no paraban de intentar captar nuestra atención para comprar alguno de sus paquetes turísticos. Los que nos conocéis, ya sabéis que siempre que podemos preferimos ir por nuestra cuenta, ya que aparte de ahorrarte dinerito distribuyes el tiempo de la forma que más te apetezca y no vas a toque de pito. Aún así hemos entrado a una agencia, haciéndonos los interesados, de esta manera hemos conseguido un mapa detallado de la zona, que nos ha ido de perlas para preparar el trekking.


El canó del colca, és un dels més profunds que existeixen, amb una fondària de fins a 4160 metres, i una llargada total de 100 km. Si el comparem amb el canó més anomenat, el del Colorado, aquest es queda curt, ja que fa 2422 metres. Res a envejar doncs!

El cañón del colca, es uno de los más profundos que existen, con una profundidad de hasta 4160 metros, y una longitud total de 100 km. Si lo comparamos con el cañón más conocido, el del Colorado, este se queda corto, ya que hace 2.422 metros. Nada que envidiar pues!



Quin caminet, no?
Després de planificar l'itinerari hem decidit anar amb bus fins a Cabanaconde i des d'allà descendir el canó pels camins de cabres que fan zig-zag. El descèns va ser durillo no tan per l'esforç sinó per les patinades que anàvem fent. Tot i anar ben calçats, els camins plens de pedres i terra, juntament amb l'inclinació feien que l'excursió fos una aventureta!

Después de planificar el itinerario hemos decidido ir en bus hasta Cabanaconde y desde allí descender el cañón por los caminos de cabras que hacen zigzag. El descenso fue durillo no por el esfuerzo sino por los patinazos que íbamos haciendo. A pesar de ir bien calzados, los caminos llenos de piedras y tierra, junto con la inclinación hacían que la excursión fuera una aventurilla!


Cabanaconde



La recompensa estava al fons del canó, el petit oasi de Sangalle, on vam veure de prop el riu colca, i hem fet nit en una de les seves cabanyes. Després d'un bon sopar de pasta tocava la reflexió del dia: tot el que baixa puja... i amb aquesta pedazo baixada d'avui, no vull imaginar com serà la remuntada de demà!!

La recompensa estaba en el fondo del cañón, el pequeño oasis de Sangalle, donde vimos de cerca el río colca, y hemos hecho noche en una de sus cabañas. Después de una buena cena de pasta tocaba la reflexión del día: todo lo que baja sube ... y con esta pedazo bajada de hoy, no quiero imaginar cómo será la remontada de mañana!!

I l'oasi al fons!! Ja ho tenim!!
El colca, encantats de poder-te conèixer!



Ens vam despertar motivats, carregats d'energia i d'aigua per enfilar el corriol. Tocava llevar-se d'hora per evitar les hores de major calor. A les 5 del matí ja començàvem a enfiar de nou el camí cap a Cabanaconde. La pujada va ser dura, molt dreta i amb altitud, però vam acabar molt millor del que esperàvem, vam trobar un bon ritme i abans del previst varem arribar al poble.

Nos despertamos motivados, cargados de energía y de agua, para enfilar el sendero. Tocaba levantarse temprano para evitar las horas de mayor calor. A las 5 de la mañana ya empezábamos de nuevo el camino hacia Cabanaconde. La subida fue dura, muy derecha y con altitud, pero acabamos mucho mejor de lo que esperábamos, encontramos un buen ritmo y antes de lo previsto llegamos al pueblo.



El bus de les 9 ens va deixar al mirador cruz del condor. Un lloc ideal per veure volar les aus més grans del planeta, amb les ales obertes arriben fins als 330 cm i els mascles adults poden pesar uns 15 kg. Tot i estar 4 hores esperant el vol majestuós d'aquestes aus, no les vam poder veure. Sort que el dia anterior mentre descendíem el canó un exemplar va començar a volar sobre nostre!

El bus de las 9 nos dejó el mirador cruz del condor. Un lugar ideal para ver volar las aves más grandes del planeta, con las alas abiertas llegan hasta los 330 cm y los machos adultos pueden pesar unos 15 kg. A pesar de estar 4 horas esperando el vuelo majestuoso de estas aves, no las pudimos ver. Suerte que el día anterior mientras descendíamos el cañón un ejemplar comenzó a volar sobre nuestro!


Esperant el condor....






D'Arequipa ens hem acomiadat per anar a l'antiga capital de l'imperi inca, sabeu de quina ciutat estem parlant? 
Més info al proper post!

De Arequipa nos hemos despedido para ir a la antigua capital del imperio inca, sabéis de qué ciudad estamos hablando?
Más info en el próximo post!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada