dimecres, 10 de desembre de 2014

Illes peruanes del Titicaca

Entrem al Perú!!!!! Canvi de país, però no deixem d'estar a la vora del llac Titicaca. La ciutat de Puno serà el camp base per seguir coneixent les diferents cultures que viuen en ell.
Mentre ens estàvem instal·lant a l'habitació, hem sentit xivarri al carrer, semblava que la ciutat estigues de festa. A la recepció hem preguntat què estava passant i resulta que era el 150 aniversari d'un dels seus instituts i per celebrar-ho totes les classes feien una desfilada amb vestits fets a mà i coreografies que havien estat assajant durant el curs. Amb l'avinentesa tots els venedors ambulants s'arreplegaven a les vores de la plaça de Armas per satisfer la fam de tots els espectadors. Així que vam agafar la càmera i a gaudir de les festes!

Entramos en Perú !!!!! Cambio de país, pero no dejamos de estar a orillas del lago Titicaca. La ciudad de Puno será el campo base para seguir conociendo las diferentes culturas que viven en él.
Mientras estábamos instalándonos en la habitación hemos oído alboroto en la calle, parecía que la ciudad estuviera de fiesta. En la recepción hemos preguntado qué estaba pasando y resulta que era el 150 aniversario de uno de sus institutos y para celebrarlo todas las clases hacían un desfile con trajes hechos a mano y coreografías que habían estado ensayando durante el curso. Con la coyuntura todos los vendedores ambulantes se recogían en los bordes de la plaza de Armas para satisfacer el hambre de todos los espectadores. Así que cogimos la cámara ya disfrutar de las fiestas!







Ara si tocava conèixer més a fons la realitat dels pobles del llac. Els seus habitants conserven la seva cultura d'una manera més profunda que al continent. Parlen quechua i aimara, porten els vestits tradicionals, tenen una vida més austera, ja que s'alimenten amb la seva agricultura i ramaderia. Passen la major part del temps a les illes, i només per aconseguir materials i queviures que no cultiven acudeixen a Puno de tant en tant.

Ahora si tocaba conocer más a fondo la realidad de los pueblos del lago. Sus habitantes conservan su cultura de una manera más profunda que en el continente. Hablan quechua y aymara, llevan los trajes tradicionales, tienen una vida más austera ya que se alimentan de su agricultura y ganadería. Pasan la mayor parte del tiempo en las islas, y sólo para conseguir materiales y víveres que no cultivan acuden a Puno de vez en cuando.

Port de Puno


La ciutat de Puno al fons


Ja estem llestos!!


La primer parada ha estat a les illes d'Uros, més conegudes com les illes  artificials flotants. En total són més de 80 illes fetes de totora, planta que neix al llac. A cada illa i viu una família. Actualment viuen de la elaboració d'artesanies i de la pesca.

La primera parada ha sido en las islas de Uros, más conocidas como las islas artificiales flotantes. En total son más de 80 islas hechas de totora, planta que nace en el lago. En cada isla y vive una familia. Actualmente viven de la elavoración de artesanías y de la pesca.











La totora també és menja!! Cal dir que té un gust bastant insipid...




Llavors hem continuat cap a l'illa Amantaní, on hem passat la nit allotjats a casa d'una família quechua. Amb ells hem pogut conversar i preguntar-los sobre els seus costums, mentre preparaven els àpats en una cuina de llenya. També els hem ajudat a cuidar de l'hort, donar de beure a les ovelles i anar a buscar l'aigua al pou (no disposen d'aigua corrent, ni d'electricitat). Realment ens hem sentit com uns més de la família i no com uns turistes. Suposem que hem tingut sort amb la família que ens ha allotjat.

Entonces hemos continuado hacia la isla Amantaní, donde hemos pasado la noche alojados en casa de una familia quechua. Con ellos hemos podido conversar y preguntarles sobre sus costumbres, mientras preparaban las comidas en una cocina de leña. También los hemos ayudado a cuidar del huerto, dar de beber a las ovejas e ir a buscar el agua al pozo (no disponen de agua corriente, ni de electricidad). Realmente nos hemos sentido como unos más de la familia y no como unos turistas. Suponemos que hemos tenido suerte con la familia que nos ha acogido.









L'última parada abans de tornar al port de Puno ha estat a l'illa aimara de Taquiles. Hem caminat pel sender de pedra que ascendeix fins al poble, podent així, contemplar el seu entorn. A la plaça principal hem apreciat els vestits de la seva gent i els diferents barrets que porten (cada un d'ells indica el seu estat civil).

La última parada antes de volver al puerto de Puno ha sido en la isla aymara de Taquiles. Hemos caminado por el sendero de piedra que asecendeix hasta el pueblo, pudiendo así, contemplar su entorno. En la plaza principal hemos apreciado los vestidos de su gente y los diferentes sombreros que llevan (cada uno de ellos indica su estado civil).





Els homes també teixeixen, el de l'esquerra és casat i l'altre és solter, els barrets els delaten!


Preparant el fil. La del centre és casada ja que els pompos de la manta són més grans, les altres casades




I fins aquí els nostres dies pel llac Titicaca, agafem un bus que ens conduirà fins a la ciutat blanca d'Arequipa, on ens espera un molt bon amfitrió!

Y hasta aquí nuestros días por el lago Titicaca, tomamos un bus que nos conducirá hasta la ciudad blanca de Arequipa, donde nos espera un muy buen anfitrión!

Cap comentari:

Publica un comentari